No en tenim costum, però moltes gràcies.

Lo Noi va despenjar el telèfon quan van picar des de l'Alcaldia per proposar-nos ser pregoners de les festes.

–Me sembla que s'han equivocat, va respondre amb la naturalitat de qui no se sent encomanat per fer esta faena.

L'interlocutor es va assegurar de si allí vivien Quico el Célio i companyia i va insistir en la proposta… Era veritat: ens estaven demanant de fer el pregó. El primer que vam pensar és que això no estava fet per a natros; que ni érem polítics, ni cap celebritat digna de ser escoltada per tanta gent. Sí que ens agrada parlar, però lo nostre són converses de cafè i de mercat, tot i que tenen el seu valor per espontànies i sinceres. L'un sempre està parlant de la faena, i és que en realitat no para de treballar. L'altre parla de tot el que no sigue faena… El jove no surt d'internet i el de la guitarra sempre està fent músiques en companyia d'uns veïns que toquen bateria i contrabaix. L'únic que sabem fer junts és cantar quatre jotes, i encara si ens ve la inspiració després d'una sobretaula i envoltats de bons amics, però un pregó davant les autoritats, lo sinyor bisbe, la banda de música i els urbanos en los plumeros al cap, això podria impressionar-nos molt.

Tot això li vam explicar a l'alcalde per rebutjar de la manera més amable la seua proposta, però ell va agafar tots els nostres arguments i els hi va donar la volta: ens va dir que ja no buscava polítics per fer el pregó i que natros també podiem ser escoltats per una gentada, precisament perquè les nostres converses de cafè i de mercat tenien el valor de l'espontaneïtat i la sinceritat… i que així parlava la gent del carrer que igual que natros no para de treballar. I que per descomptat que també podríem cantar quatre jotes i que l'ambient que hi trobaríem no seria ni més ni menys que el d'una sobretaula envoltada d'uns quants centenars de bons amics, incloses les autoritats, lo sinyor bisbe, la banda de música i els urbanos que precisament es posarien els plumeros en honor dels pregoners, de les reines de les festes i de les pubilles.

Pos ja veuen que no teníem cap més altra sortida que acceptar emocionats l'oferiment i agrair sincerament a tothom esta estima que sempre ens arriba al cor. Moltes gràcies i bones festes!

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Pregoners de les festes de la Cinta 09