Des de principis del segle VIII, i fins l'any 1148, Tortosa va estar sota domini andalusí. En aquesta època la ciutat va ser un enclavament estratègic des d'on es controlava les comunicacions cap als territoris del nord, i que dominava la via fluvial que permetia l'accés a les terres de l'interior. Extrem més septentrional d'Al-Andalus i centre d'un dels regnes de taifes més actius, l'urbs fou força important des dels punts de vista econòmic i cultural dins l'entramat de regnes que sorgiren a partir de la crisi del Califat de Còrdova.

La passejada pel carrer de Sant Felip Neri i la costa de Capellans ens porta a l'alcassaba o recinte fortificat, després de deixar a la dreta l'edifici dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties, fundats al segle XVI per a l'adoctrinament dels moriscs o nous cristians.

En salvar un fort desnivell, tot travessant els panys de muralla del pati d'armes, s'accedeix a l'interior del Castell de la Suda o de Sant Joan. La impressionant fortificació domina Tortosa i el riu, i és vigia de la vall baixa de l'Ebre.

Aquest sembla que va ser el nucli primitiu de Tortosa, a causa de la seva privilegiada situació estratègica. Els romans hi edificaren l'antiga acròpolis de l'anomenada aleshores Dertosa i aixecaren les primeres estructures emmurallades. La seva importància com a fortificació es remunta, però, al segle VIII, amb l'arribada dels musulmans. És llavors que, sota el manament del califa Abd al Rahman III, es construeix el castell de la Suda, mirador privilegiat de la ciutat.

Tot just en arribar al cim, a l'esquerra, abans de penetrar a l'esplanada, hi ha una antiga necròpolis àrab (segles X-XII) l'única a cel obert que es conserva a Catalunya. Alguna de les tombes conserva l'estuc original. Al centre del recinte es construí l'enorme pou, de gran diàmetre i profunditat, que s'alimentava de les aigües de l'Ebre.