| |
|
|
|
El
recorregut per la Tortosa andalusina s'inicia al carrer
Jaume Ferran i Clua, a la vora del riu Ebre, per a
arribar a la Catedral, indret on tradicionalment s'ha
situat la Mesquita Major de la Medina.
El desaparegut edifici, construït l'any 955,
tenia cinc naus amb atri. Després de la reconquesta,
l'espai fou consagrat i utilitzat com a temple cristià.
La desapareguda seu romànica es bastí
anys més tard.
De
camí cap al castell, encastada en els murs
catedralicis exteriors del carrer de la Suda, hi ha
una còpia de la làpida
fundacional de les drassanes del segle X,
construïdes en època d'Abd al-Rahman III,
gran impulsor de les obres públiques. La peça
original, realitzada per l'escultor 'Abd allah b.
Kulayd en escriptura cúfica florida pròpia
del període califal, es conserva actualment
a la Seu.
|
La
passejada pel carrer de Sant Felip Neri i la costa de Capellans
ens porta a l'alcassaba o recinte fortificat, després
de deixar a la dreta l'edifici dels Reials Col·legis
de Sant Jaume i Sant Maties, fundats al segle XVI per a
l'adoctrinament dels moriscs o nous cristians.
En
salvar un fort desnivell, tot travessant els panys de muralla
del pati d'armes, s'accedeix a l'interior del Castell
de la Suda o de Sant Joan. La impressionant fortificació
domina Tortosa i el riu, i és vigia de la vall baixa
de l'Ebre.
Aquest
sembla que va ser el nucli primitiu de Tortosa, a causa
de la seva privilegiada situació estratègica.
Els romans hi edificaren l'antiga acròpolis de l'anomenada
aleshores Dertosa i aixecaren les primeres estructures emmurallades.
La seva importància com a fortificació es
remunta, però, al segle VIII, amb l'arribada dels
musulmans. És llavors que, sota el manament del califa
Abd al Rahman III, es construeix el castell de la Suda,
mirador privilegiat de la ciutat.
Tot
just en arribar al cim, a l'esquerra, abans de penetrar
a l'esplanada, hi ha una antiga
necròpolis àrab (segles X-XII) l'única
a cel obert que es conserva a Catalunya. Alguna de les tombes
conserva l'estuc original. Al centre del recinte es construí
l'enorme pou, de gran diàmetre i profunditat, que
s'alimentava de les aigües de l'Ebre.
|
|
